detenir
[en registre informal, la forma de l'imperatiu detingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, detingue'l o detingue-la en comptes de detingues-lo o detingues-la; en balear, la forma de l'imperatiu detén pot usar-se en la variant deté, sense n final, si no va seguida de pronom enclític]

1 v. tr. [LC] Impedir (a algú o a alguna cosa) d'anar endavant. Fórem detinguts per un accident. No sé quin sant em deté, com no el trec de casa!
2 v. intr. pron. [LC] Aturar-se, especialment a considerar alguna cosa. Es detingué per prendre alè. Ens hem detingut molt de temps en l'examen dels fonaments de la teoria. Aquests autors es detenen a reflexionar sobre el funcionament de la tiroide.
3 v. tr. [AD] [LC] Algú, guardar (alguna cosa) en la seva possessió. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Ha detingut el títol de campiona durant tres anys.
4 v. tr. [AD] [DR] [LC] Retenir (algú), privant-lo de llibertat. Van detenir tres dels revoltosos. Els havien detingut quan intentaven passar la frontera.